Sembla que va ser l'altre dia quan vàrem tenir aquella reunió a principi de curs on tot eren cares noves, quan vàrem començar el curs amb un grup de nines, nins i una mestra on per tothom era nou, però tots teníem ganes de passar un bon curs, d'aprendre coses noves i això ha estat l'eina bàsica per fer un curs fantàstic (els nins diuen que aquesta és la meva paraula perquè sempre tot me pareix fantàstic, per tant no podia faltar aquí).
Realment he passat un curs que se cert molt de mestres el voldrien així, ha estat un gust fer feina amb els vostres fills. Hem rigut, plorat, ens hem enfadat, hem fet tonteries... però el més important és que hem aprés moltes coses, almanco això esper, i ho hem fet d'una manera divertida, això ha estat possible perquè són uns fills i filles genials, amb moltes ganes d'aprendre, de saber cada dia coses noves i de superar-se. Només esper que segueixin així, canviïn cap a bé i omplin el seu capet de nous coneixements.
També voltros, pares, heu tengut un paper molt important durant tot el curs, el vostre recolsament ha estat fonemental i ha fet que la feina fos més senzilla i fàcil de fer.
No tenc més que paraules d'agraïment cap a tots vosaltres.
I el dia que no volia que arribàs, va arribar però me'n duc un record de cada un de voltros que crec que mai oblidaré, heu de seguir així, amb aquestes entremaliadures que sabeu fer però sobretot amb aquestes energies per aprendre que si seguiu així arribareu molt enfora.
A classe n'hem vistes moltes, n'hem llegides i analitzades un grapat per això trob que despedir-me amb una poesia pot ser la millor manera:
El més trist no és acomiadar-se,
el més trist és no saber on anar,
el més trist no és acomiadar el que parteix,
sinó saber on i perquè quedes.
Tota la vida és un camí
tota la vida és aprendre coses noves,
s'ha d'acceptar encara que faci mal
ja que tota la vida és un comiat.
Només aprenen a viure quan aprens a despedir-te
i a caminar en llibertat cercant el trobat,
mentre no t'hagis acomiadat
del que has caminat i del que has fet.
Acomiadar-se és condició de tot el que es mou,
el que mou el temps,
com viuries avui sense haver-te acomiadat d'ahir,
com voldries viure tu demà sense acomiadar d'avui.
En el camí de la vida sempre arriba el moment,
d'un acomiadament bonic,
desafiament per acostar-se a la maduresa de la vida
i estar ple d'un mateix i ser tu mateix.
Deixa córrer aquell riu de la vida,
per a que davant dels teus ulls
corrin les aigües que no vas veure mai
i amb molt d'amor m'acomiad dels meus millors alumnes.
 |
| Vos enyoraré molt! |
Ja que hi som: quantes estrofes té? Quants de versos té cada estrofa? Hi ha rima? ;)
