dilluns, 17 de juliol del 2017

Darrera entrada

Hola de nou a tothom, a la fi he aconseguit entrar al blog! Al fer tan de temps que no l'empleava així com l'adreça assignada en aquesta blog m'ha costat una barbaritat aconseguir entrar, recordar contrasenyes... Però ja hi estic ficada i aquí vos escric les darreres paraules... Les vaig començar en arribar a casa després de la vostra festa... Avui les acabaré:


"Ara arrib a casa, de la vostra festa de final de curs, de la vostra graduació. Sabeu que he pensat en veure el vídeo? Què m'he perdut de coses!!!

Tenc el cap que em va a tope amb un munt de paraules per dir-vos, allà no em sortien però són tantes les coses!! Primer de tot dir-vos que sóc una afortunada d'haver format part de la vostra educació, va ser molt poc temps però per mi molt intens. Segon, sou unes grans personetes, podeu estar orgullosos d'on heu arribat, i el que vos espera! Estic contenta en el que vos heu convertit, seguiu així i no canvieu mai. I tercera cosa, mai, mai en la meva vida com a docent he tengut, ni tendré un grup com vosaltres. Mos vàrem trobar en el moment adequat, voltros ansiosos d'aprendre i jo amb ganes de donar i ensenyar. Ens complementàrem com mai ho he tornat a fer i sempre vos duré dins el meu cor.

I si em deixau m'agradaria donar-vos un parell de consells per la nova etapa que començau:

1. No heu de tenir un somni. Estrany, no? Quan avui dia tothom diu que hem de perseguir un somni.
Cercar objectius a curt plaç, heu de ser micro-ambiciosos. Feis feina amb orgull amb allò que tengueu davant en aquell moment... no sabeu mai on acabareu.

2. No cerqueu la felicitat.
No cerqueu la felicitat perquè si pensau molt en ella, se'n va. Manteniu-vos ocupats, intentau fer feliç a algú i quan menys vos ho espereu vos arribarà.

3. Recordau, tot és sort. Teniu sort d'estar on estau, d'arribar on heu arribat. Una sort incalculable d'haver nascut i tenir la família que teniu, que vos ha ajudat a tenir una educació, vos ha animat a estudiar i anar a l'escola .

4. Feis deport i respectau la naturalesa. Feis deport, ioga, nedau, correu... El que sigui, però cuidau el vostro cos perquè el necessitareu. La majoria de voltros viurà quasi fins als 100 anys i aquesta llarga i marevallosa vida que teniu per davant, farà que necessiteu estar en forma i que el món en el que viviu també ho estigui, perquè per ara, no en tenim d'altre.

5. Sigau crítics amb les vostres opinions. Hem de pensar críticament i no només amb les idees dels altres. Heu de ser durs amb les vostres creences, analitzau-les, pensau les conseqüències i si és necessari oblidau-les.
Posau-vos al lloc de l'altre, escoltau-lo. Identificau els vostres prejudicis. La majoria d'arguments que s'enfronten a la societat es mantenen vius per no escoltar les opinions dels altres.

6. Sigau mestres. Per favor, per favor, per favor... Sigau mestres. Els mestres són les persones més admirables i importants del món. No teniu perquè fer-ho sempre, però si teniu cap dubte de quin camí seguir, sigau mestres. Sigau mestres d'educació infantil (sobretot els nins que necessitam homos!!). Fins i tot, si no sou mestres de professió, sigau mestres. Compartiu les vostres idees, no doneu per acabada la vostra educació. Disfrutau d'aprendre, de compartir i ensenyau.

7. Tenir clar allò que estimau i deixar de criticar els altres. Tractau d'expressar la vostra passió per les coses que vos agradin. Sigau exagerats i generosos amb els vostros elogis en aquells que admirau. Enviau missatges d'agraïment i aplaudiu totes aquelles coses que vos agraden i vos fan sentir bé. Sigau pro-coses, no només anti-coses.

8. Respetau a la gent amb menys poder que voltros. Ja sigui pel seu físic, més intel·ligent o menys, econòmic, més guapo o més lleig, més simpàtic o menys... No importa sé la persona més poderosa de l'habitació, et jutjaran segons com tractis als que tenen menys poder.

I darrera...

9. No tengueu pressa.
No necessitau saber ja el què féreu amb la resta de la vostra vida. La vida a vegades vos pareixerà llarga i difícil... Déu meu! És esgotadora. I a vegades feliços, altres trists. I després de cent anys sereu més vells. Només hi ha una cosa a fer amb l'existència i és omplir-la. Ompliu-la! I jo crec que la millor manera d'omplir-la és aprenent tot el que podeu sobre totes les coses que pogueu, estar orgullosos del que feis, sigau compassius, compartiu les vostres idees i feis deport! Manteniu el vostre entusiasmes. I algun dia, el nin o nina que sou avui, es senti orgullós de l'adult que sereu demà.

Vos estim. Gràcies per tot el que m'heu donat, no canvieu mai.